La selecció: el darwinisme

La selecció natural: el darwinisme

El 1831, Charles Darwin, un jove de vint-i-dos anys, es va embarcar com a naturalista a bord del vaixell H.M.S. Beagle. Durant els cinc anys que va durar el viatge, va realitzar una gran quantitat d'observacions, molt especialment a les illes Galápagos. De tornada a Anglaterra, Darwin va dedicar més de vint anys a elaborar la teoria que havia de donar el cop de gràcia gairebé definitiu a les teories fixistes: la teoria de la selecció natural. Un altre naturalista anglès, Alfred R. Wallace va arribar a conclusions molt semblants, de manera totalment independent de Darwin, gràcies a les observacions realitzades en els seus viatges pel sud-est asiàtic. Els principis bàsics que sustenten la teoria de Darwin i Wallace són els següents: 

-Els individus d'una població no són tots iguals, sinó que mostren variacions.

-Algunes d'aquestes variacions es trasnmeten als descendents.

-En cada generació només una part d'una població sobreviu i arriba a produir descendència. Aquest fet és la lluita per l'existència; és a dir, els individus han de superar les condicions que els imposa el medi per sobreviure i reproduir-se.

-Els individus que sobreviuen i arriben a reproduir-se són els més aptes, els que presenten les variacions més favorables, les adaptacions, per fer front a les condicions del medi.

-La selecció natural, entesa com la reproducció i la supervivència dels individus més aptes, causa, després de moltes generacions, l'acumulació de característiques favorables en relació amb el medi en què els organismes viuen i la desaparició de les característiques desfavorables. Aquests canvis provocats per la selecció natural són els responsables de l'aparició de noves espècies diferents de les que les han originat.