La simbiogènesi.

El fenomen de la simbiosi és freqüent a la natura i es dóna tant en els microorganismes com en els animals i les plantes. També n'hi ha casos entre microorganismes i éssers pluricel·lulars. Des que es van formar espècies diferents, amb diferents capacitats d'adaptació anbiental, es va establir la possibilitat de viure plegats i col·laborar en la lluita por l'existència, la supervivència i la persistència. A la dècada del 1960, la biòloga nord-americana Lynn Margulis va definir la simbiogènesi com el procès d'origen d'espècies per associació d'espècies diferents, no per diferenciació gradual o puntuada. Respectuosa amb els plantejaments darwinistes, Margulis és molt crítica amb els neodarwinistes, especialment en relació amb la importància que aquests concedeixen a la mutació. 

Actualment gairebé ningú no dubta que els mitocondris, els orgànuls productors d'energia, i els cloroplasts, els orgànuls responsables de la fotosíntesi, provenen de bacteris que van participar en l'origen de la primera cèl·lula eucariota, la cèl·lula amb nucli diferenciat. Però la formació de noves espècies a partir de la fusió de dues de preexistents encara necessita una comprovació més extensa.
El per què es va produir la simbiogènesi en el moment que es va donar, i no abans ni després, és una qüestió molt discutida encara avui per la comunitat científica. Les teories més recents especulen que va poder ser l'enorme pressió selectiva a què es van veure sotmesos els organismes durant el proterozoic, a causa dels repetits episodis de bola de neu. Aquests van ser grans glaciacions generalitzades que no van deixar cap racó del globus sense congelar.