Jean-Baptiste-Pierre de Monet, cavaller de Lamarck, va proposar una teoria evolucionista segons la qual les transformacions que un individu aconsegueix durant la seva vida es poden transmetre a la descendència. El que entenem com a lamarckisme es basa en els fenomens següents:
- A mesura que les caracteístiques del medi varien, les característiques corporals dels animals i de les plantes també canvien per adaptar-se als canvis ambientals. La "necessitat d'adaptar-se" és un tret comú en tots els éssers vius.
- En tot animal, l'ús freqüent i sostingut d'un òrgan qualsevol fortifica a poc a poc aquest òrgan, el desenvolupa, l'engrandeix. En canvi, la falta constant d'ús d'un òrgan el debilita, en disminueix progressivament les facultats i acaba per fer-lo desaparèixer. Aquest principi és conegut com la llei de l'ús i del desús.
-Tot allò que la naturalesa ha fet adquirir o perder als individus, a causa de l'ús perdominant d'un òrgan o d'una falta constant de la seva utilització, és convservat en els individus descendents. És la llei de l'herència dels caràcters adquirits.
El lamarckisne és una teoria errònia, però va ser molt important en el desenvolupament de les idees evolucionistes perquè es va oposar a les idees fixistes de la invariabilitat de les espècies i, per primera vegada, va intentar donar una explicació raonada dels canvis evolutius.
-Tot allò que la naturalesa ha fet adquirir o perder als individus, a causa de l'ús perdominant d'un òrgan o d'una falta constant de la seva utilització, és convservat en els individus descendents. És la llei de l'herència dels caràcters adquirits.
El lamarckisne és una teoria errònia, però va ser molt important en el desenvolupament de les idees evolucionistes perquè es va oposar a les idees fixistes de la invariabilitat de les espècies i, per primera vegada, va intentar donar una explicació raonada dels canvis evolutius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada